realitat

Un fantasma altament incòmode: el fantasma del comunisme

En la història de la humanitat no hi ha hagut cap altre corrent polític-ideològic que hagi provocat una resistència tan furiosa i tenaç de les forces enemigues. Així començava Vadim Kortunov (1918-1995), acadèmic, historiador, ideòleg i polític soviètic, el preàmbul de "Ideologia i política" (Progrés, 1974), referint-se al moviment comunista i la seva base teòrica: el marxisme-leninisme.

En el seu llibre analitzava l'evolució de les concepcions ideològiques de l'anticomunisme de 1950 a 1970 i la seva recerca de nous mites com el de la utopia del "determinisme tecnològic" i "la desaparició de les ideologies". És en aquest període on l'anticomunisme contemporani té el seu fonament estratègic.

Quantes vegades els tribuns burgesos han declarat "refutada" la doctrina comunista, l'han qualificat d'"antiquada", han esvalotat sobre la seva suposada "crisi" i li han cantat rèquiems! En paraules del mateix Kortunov, el comunisme internacional entrava així en una nova fase de lluita, la "batalla d'idees", contra un enemic (el bloc del sistema capitalista) conscient de la seva incapacitat de poder vèncer d'una altra manera la fortalesa del sistema socialista; sobretot després de la victòria sobre el feixisme per la que va ser coneguda com la Unió Soviètica, el ràpid creixement econòmic d'aquesta i el dinàmic desenvolupament industrial amb el qual es va sobreposar dels embats soferts durant la segona guerra mundial.

En repassar aquest llibre avui, en un escenari completament diferent de les correlacions de forces del nou ordre mundial, tot i la caiguda del "socialisme real", i de l'hegemonia de la ideologia neoliberal, vam comprovar que els mètodes usats des de llavors han estat perfeccionats, però també que els arguments esgrimits segueixen sent els mateixos, igual que la intensitat de la seva batalla contra el comunisme.

De fet, l'"èxit" de la política comunicativa del capitalisme en el marc de la lluita ideològica rau precisament en el fet que, mentre l'esquerra descarta l'"horitzó comunista" per considerar-lo perdut, o dit d'una altra manera, concentra la seva força en la pèrdua girant-li l'esquena a l'ideal comunista a favor d'un postcapitalisme com a alternativa, tal com diu la politòloga i comunista nord-americana Jodi Dean, les forces de la dreta, paradoxalment, segueixen considerant al comunisme com una força actual.

És a dir, així com les denominades "alternatives" de l'esquerra són la constatació de l'abandonament per part seva de la ideologia socialista/comunista, i per tant, de la seva incapacitat de superar el capitalisme via la revolució socialista, a l'escenari mundial actual, on la crisi del capitalisme fa cada vegada més evident el seu caràcter destructiu i la seva naturalesa antihumana, la por de l'imperialisme al ressorgiment de la idea del comunisme no és el resultat de cap paranoia, sinó la constatació mateixa que aquest segueix sent la seva figura antagònica, la seva amenaça més real.

Recordant una altra vegada a Kortunov, com més profunda és la crisi del capitalisme, més gran és l'amplitud que adquireix també la lluita ideològica. Aquesta és una de les lleis de l'època actual, (avui, com mai). En aixecar la mà contra la teoria i la pràctica del socialisme, els apologistes entren en insoluble conflicte amb les lleis objectives del desenvolupament històric i en contradicció amb les necessitats vitals de la humanitat.

Per tant, els ideals del socialisme/comunisme no són resultat de conjectures abstractes ni de simples especulacions sortides de les ments d'uns il·lusos, sinó la conseqüència lògica del desenvolupament econòmic i social de tota la història de la humanitat, a partir de la seva anàlisi rigorosa, científica i històrica, materialista i dialèctica.

El marxisme-leninisme no ha estat (ni és) una tendència filosòfica ocasional, com a model passat de moda, sinó una teoria, un mètode de gran adaptabilitat a cada cas i realitat concreta, que va fer possibles revolucions socialistes en totes les latituds; és una ciència concebuda per a l'anàlisi i la comprensió de la realitat objectiva, una filosofia de la praxi posada al servei del proletariat per aconseguir el seu objectiu final: la superació del capitalisme i la construcció del comunisme. Únicament deixarà de guardar vigència el dia en què l'antagonisme de classes també desaparegui. Llavors sí, més que obsoleta, hauria quedat totalment superada.

Adel Pereira

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


www.realitat.cat

Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre