realitat

Les dones som cuidadores per naturalesa?

Vull compartir una petita reflexió, a partir de la meva experiència personal i laboral. Sóc treballadora social. La societat actual igual que la del passat fragmenta la cura i l'assigna i l'organitza segons criteris socials de gènere, de classe.

Les dones tenim cura dels homes, de la família, de filles i fills, de parents, de persones malaltes i amb necessitats especials.

La cultural patriarcal fomenta en les dones la satisfacció del deure de cuidar i desenvolupa una subjectivitat d'alerta a les necessitats dels altres, d'aquí la famosa solidaritat femenina i l'abnegació.

Però quan una té cura crea uns llaços de dependència amb la persona, que la converteix en subordinada als seus desitjos i necessitats, quedant relegat a aquesta tasca qualsevol altre desenvolupament personal. El sentiment de responsabilitat, de ser l'única que ho pot fer, de ser un deure, és assumit per la majoria de dones.

La primera lluita ha de ser amb nosaltres mateixes, per canviar la nostra mentalitat i fer que els homes assumeixin aquest paper també.

En la meva vida professional, sempre m'ha cridat l'atenció, que existeixin entitats com Mares contra la droga, Associacions d'Alzheimer, de famílies de malalts mentals, les AMPES, majoritàriament impulsades per dones que dediquen la seva vida a intentar millorar aquestes situacions, quedant atrapades en aquesta tasca.

També qui acudeix als Serveis Socials per a solucionar la precarietat o la pobresa econòmica o altres problemes són les dones.

En matèria professional, en una societat governada pels diners, la valoració econòmica del treball és molt important, les professions que es dediquen a la cura estan mal pagades, sobretot, servei domèstic, atenció a domicili, treball en residència, que a més tenen condicions laborals d'explotació. També les professions tradicionalment femenines com educació, salut (infermeria) serveis socials no estan igualment considerades que altres professions de la mateixa categoria.

En els països socialistes, així com en l'anomenat Estat de Benestar, s'estaven creant tot un seguit de recursos que havien de permetre cobrir les cures amb serveis i professionals, però en el moment actual hi ha hagut un retrocés i amb la crisi intenten tornar a les dones a casa i que recuperin el seu paper de cuidadores principals.

Quan es va aprovar la Llei de la Dependència ens va semblar un avanç important, ja que pretenia alliberar les dones de la cura i a més crear ocupació en aquest sector. Però, amb el PP, ha durat poc, ja que les retallades que s'han fet són importants i no hi ha hagut mobilitzacions.

La cura està en el centre de les contradiccions de gènere entre dones i homes.

Amb aquesta subjectivitat de les dones subordinades a l'organització social, a les institucions com la família, l'Església i l'Estat i als homes no estarem en condicions de desmuntar l'estructura existent de la condició de la dona imprescindible per eliminar les causes de l'alienació i donar pas a les gratificacions de tenir cura.

M. José Pardo

Etiquetes de comentaris:



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*