realitat
Ens callen, ens oprimeixen i ens maten, contínuament, a tot el món. Avui però vull parlar d'unes morts significatives, les de les 40 nenes assassinades al Hogar Seguro Virgen de la Asunción a Guatemala. Malauradament no són significatives per inusuals, segons dades de la CEPAL a Guatemala el 2014 van morir assassinades 846 dones, dones que se sumen als milers que han estat assassinades al continent com es pot veure al mapa.

El passat 8 de febrer 40 nenes van morir calcinades a Guatemala, perquè els homes que els hi havien d'obrir la porta no ho van fer. Eren adolescents, que van decidir cremar els seus matalassos per denunciar les condicions infrahumanes a les quals les autoritats del centre les tenien sotmeses.

Les autoritats guatemalenques van obviar les recomanacions de la Convenció del Dret dels Nens i les Directrius de Nacions Unides sobre les Modalitats Alternatives de Cura dels Nens i Nenes, les quals no recomanen la institucionalització dels infants, perquè els infants tenen dret a créixer amb les seves famílies i que aquestes puguin complir amb les seves responsabilitats. Les autoritats guatemalenques van tornar a incomplir les seves responsabilitats quan després de rebre desenes de denúncies sobre maltractaments, violacions (un elevat nombre de nenes estaven embarassades) i vexacions de tot tipus van obviar-les i van seguir permetent que l'Hogar Seguro Virgen de la Asunción continués amb la seva activitat. Van permetre la desaparició de 130 nenes del Hogar Seguro en el darrer any, de les quals no se sabia si havien fugit o havien estat segrestades.

Les dones que denuncien situacions de violacions i vexacions són molt valentes, ens eduquen des de petites per tots els agents de socialització (església, escola, mitjans de comunicació, família, etc.) que som una possessió dels homes, que els abusos i els maltractaments són quelcom que passa, que ells tenen els privilegis i que això és inamovible.

Per què si existien denúncies i desaparicions ningú va investigar què passava? Per què la societat guatemalenca, les organitzacions internacionals de Drets Humans i la premsa internacional no va reaccionar front aquesta atrocitat?

Perquè les nenes de Guatemala complien dos requisits per ser invisibles: ser dones i de classe treballadora. Aquest és el motiu pel qual, parafrasejant a E. Galeano, aquestes 40 nadie, valian menos que la bala que las mata.

Alba Blanco

Mapa interactiu dels feminicidis a Amèrica Llatina: http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-37828573

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya