Articles de la realitat*

Parlar de temps i militància sempre recau en fer visible una falca en el nostre vocabulari. Aquella frase per excel·lència, que va més enllà d'una simple repetició i que tots i totes diem algun cop al dia: “No tinc temps”. Un cop algú em va dir: “tots els dies tenen 24 hores”. I és així, però des de llavors, hi ha dues coses que em vénen automàticament al cap quan algú pronuncia la paraula màgica. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Columna Violeta

Una posada en escena austera, dues cadires, una taula petita, un llit, i enmig de l'escenari un Joan Carles I a les acaballes en un "tron" atrotinat, al qual simbòlicament sostenen "en peu" per mitjà d'una pila de llibres.



A mesura que van apareixent en escena els diferents personatges entre ells, Franco, Millán Astray, Antonio Tejero, Adolfo Suárez, Felipe González, Henry Kissinger, Jesús Hermida i altres, les preguntes òbvies es disparen a la ment. Com no ens vam adonar? Com pot ser que no veiéssim, com a poble, que la monarquia no és, ni més ni menys, que el garant i la continuació d'un règim criminal, al servei del capitalisme, i al que encara avui no hem pogut jutjar? Pitjor encara, els fills de l'oligarquia, els repressors i els feixistes són els que avui ens segueixen governant!

I penses, sí, moltes i molts lluitadors ho van veure i van alçar les seves veus però no van poder arribar més enllà, amb el seu discurs ofegat pels mitjans de comunicació, pels crèdits tous dels bancs, l'estat de benestar fallit, la precarietat laboral, les lleis de punt final, la repressió, la presó i els polítics que van trair la voluntat i desig de justícia de la classe obrera.

Alberto San Juan, autor del text, actua i dirigeix ​​a Luís Bermejo i Willy Toledo en una obra de ficció, crítica, mordaç i per moments fins i tot humorística. És una obra que convida a reflexionar i posa en evidència allò que "la història l'escriuen els vencedors", i que la ignorància és un pla premeditat i la tinta perfecta per plasmar-la.

"El Rey" una producció de Teatro del Barrio, és una lliçó d'història en cent minuts que passen volant. Plores, rius i se t'encongeix el cor. És una obra que hauria de recórrer els barris de tot l'estat espanyol.

Al final, complaguda d'haver vist a tres grans de l'art dramàtic, et preguntes, qui haurà estat el geni que va batejar a Joan Carles I amb el malnom de El Campechano?

I només arribes a pensar: això de mantenir els pobles ignorants i submisos és un negoci rodó, i alhora, una cosa bàrbara.

Claudia Calvo

Etiquetes de comentaris: Cultura, Teatre

Una de les raons de la popularitat creixent del Partit del Treball de Bèlgica és Médecine pour le Peuple (MPLP), la xarxa de cases mèdiques fundada per aquest partit d'esquerra. «Anem més enllà de la malaltia i provem de tractar els factors que les causen», explica Sofie Merckx, portaveu del MPLP. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Entrevistes, Internacional

Recentment ha arribat a les nostres mans una de les últimes referències de l'Editorial Tigre de Paper, Panther, de Melvin Van Peebles. Aquesta novel·la pretén condensar, de manera entretinguda però amb fidelitat als fets reals, els inicis i el desenvolupament d'uns fenòmens més interessants de l'esquerra revolucionària nord-americana als anys 60, el Partit dels Panteres Negres per l'Autodefensa. A partir de la senzilla reivindicació d'un semàfor per un dels guetos d'Oakland, fins a la persecució del partit emprant la guerra bruta per part de l'estat i l'FBI, les pàgines de Panther recopila els principals fets històrics d'aquest partit. El descobriment dels clàssics del marxisme, la presa de consciència com comunitat oprimida, el coneixement de les lleis californianes i com utilitzar-les en favor dels afrodescendents són capítols que es barrejaran amb altres fites dels Panteres, com la construcció de comunitat amb projectes socials com els esmorzars gratuïts per nens, l'atenció mèdica i educativa, així com l'autodefensa armada, la propaganda política, les aliances tàctiques amb revolucionaris blancs i els actes de masses. Pel mig, el necessari context: una població afrodescendent marginada en guetos, condemnada a l'exclusió social, al tràfic de drogues o la prostitució, als pitjors treballs o bé a morir al Vietnam, un govern Demòcrata que encara la pitjor de les reaccions amb una política totalment imperialista al Vietnam i repressiva contra la nova esquerra radical, unes clavegueres de l'estat que han assassinat a Malcolm X i en breus ho faran amb Martin Luther King, i una societat que bull per un canvi radical. El Partit Pantera Negra serà un dels pitjors malsons per Edgar Hoover, l'FBI i el complex militar-industrial nord-americà, i no dubtaran en fer tot el possible per sabotejar-lo.

El llibre de Melvin Van Peebles és part de la seva extensa obra, que consta de discos, llibres, pel·lícules (una favorita dels líders Panteres com Sweet Sweetback Baadaaaaaass Song!) i altres expressions artístiques, i va comptar el 1995 amb una bona adaptació cinematogràfica sota la batuta del seu fill Mario Van Peebles.

 L'editorial Tigre de Paper ha traduït i ha editat aquest llibre en català per mitjà de la cooperació econòmica d'amics i socis. Forma part ja d'un ample catàleg, on al costat de clàssics s'hi troba novel·la, assaig politico-social, reculls de memòria històrica i poesia. Un projecte engreixat i mantingut militantment per socis i simpatitzants que mostra com es pot fer de la cultura una eina revolucionària amb altres mitjans. Panther és un esglaó més en la seva trajectòria. No us ho perdeu.

 TE

Etiquetes de comentaris: Cultura, Llibres