realitat*

Articles de la realitat*

Arxiu de notícies

De la política i els seus miralls

22 de maig
La política està malalta de postures. És el signe dels temps. Es viu en una mena de falsa realitat virtual que ho abasta tot. Potser el narcisisme sigui la veritable plaga de la nostra societat post. Res existeix sense la mirada de l'altre. Tot es fa pensant en aquesta mirada alienant. Un jo permanentment desdoblat. És la societat de les xarxes socials. Comparteixo, per tant existeixo. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Villa Wanda: Un llibre sobre algunes coses rares que van succeir al segle XX



22 de maig
"Déjenme que me presente. Mi nombre es Licio Gelli, a sus órdenes. O mejor dicho: ustedes a las mías".

Villa Wanda pren el nom de la residència de Licio Gelli, gran mestre de la Lògia Propaganda Due i personatge transversal a la recopilació de fets que Autsider Cómics ens ofereix amb una maquetació i presentació molt atractiva. Gelli serà el fil conductor d'una sèrie d'esdeveniments que marcaran les convulses dècades de la postguerra a Itàlia, i és que la seva lògia, escindida de la maçoneria oficial, sota la seva direcció aglutinarà a importantíssims polítics de la Democràcia Cristiana, militars, economistes, periodistes i tota mena de persones claus dins de l'estat italià i l'OTAN. L'objectiu de P2 és evitar l'èxit de les forces marxistes a Itàlia, en concret del PCI i d'un PSI que, segons el dia i abans de Craxi, era massa esquerranós pel poder. Així, les traces de P2 es deixen caure en diversos crims d'estat (Mino Picorelli), escàndols financers (Banco Ambrosiano) trames internacionals (Operació Gladio, dictadura argentina) i totes les maniobres de terrorisme de l'extrema dreta que, mitjançant l'estratègia de la tensió, pretenien reforçar l'involucionisme fins i tot amb dos cops d'estat finalment cancel·lats (Piano Solo i Colpe Borghese).



Per les pàgines de Villa Wanda apareixeran també les activitats de la Banda de la Magliana, organització criminal que es va apoderar del tràfic de drogues a Roma i que va comptar amb el suport de l'extrema dreta i els serveis secrets, i que es va fer coneguda a casa nostra per la sèrie Roma Criminal. Una organització mafiosa mostrada sense cap tipus de glamur ni romanticisme, simplement una peça més dins de l'esquema contra insurgent de la primera república italiana.

No podia faltar a Villa Wanda les Brigades Roges i les formes de resistència armada des de l'esquerra. Molt paradigmàtic és la història de l'editor Giangiacomo Feltrinelli, milionari militant comunista que davant de la impotència que li genera un sistema que impedeix l'accés dels comunistes al govern passa a la lluita armada. També s'explica el cas Moro de manera detallada, i narra totes les incògnites entorn del segrest del polític democristià de centre-esquerra partidari de les aliances amb el PCI. 
Finalment Villa Wanda en fa esment d'algunes manifestacions culturals representatives del període històric ressenyat. Per un cantó la novel·la "Vida Agria" de Luciano Bianciardi, com representació de l'estat d'ànim dels anys del suposat "miracle econòmic" italià. O el curiós disc del cantautor Fabrizio d'André, que, després de diversos treballs de temàtica més ben convencional, decideix fer l'àlbum conceptual "L'Impeggiato" sobre un oficinista pren consciència de la fatalitat dels temps i les injustícies socials i, en conseqüència, vol dinamitar l'edifici del parlament italià, fracassant en l'intent. O les cançons revolucionàries de Fausto Amodei i els seus Cantacronache.



A Villa Wanda és destacable, tanmateix, l'agilitat del text, el seu registre per moments lleument irònic i còmic, així com la qualitat de les fotografies. El conjunt és tan lleuger de llegir i addictiu que s'acaba en un tres i no res, i a més fa una bona radiografia dels convulsos anys de plom italià i de la perversitat dels poders econòmics i polítics quan han d'aturar la transformació social.

TE

Bibliografia:


Eduardo Bravo. Villa Wanda. 2017. Autsider División Sesuda. 144 pàgines

Etiquetes de comentaris: ,

+

Els treballs de cura

15 de maig
Cura és l'atenció per vetllat pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa i la cura és treball, ja que representa un esforç sostingut, una activitat conscient (...) orientada a obtenir béns o mitjans per a satisfer les necessitats, ... (IEC). En el cas dels treballs de cura, que en podem dir també treball reproductiu, l'esforç continuat i l'atenció s'aboquen a satisfer les necessitats alienes; de pares i mares, sogres, filles i fills, marits, ... Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Eleccions franceses: sorpreses, ensurts i esperances



12 de maig
El feixisme ha esgarrapat les portes de l'Elisi per segona vegada des de l'Alliberament de França. La base electoral de l'FN ha crescut 6 milions de persones en 15 any. La flama incendiària de l'FN, lluny d'extingir-se, busca noves fonts d'oxigen a través de nous discursos i, fins i tot, ho veurem aviat, de noves sigles que alliberin el partit de les rèmores que arrosseguen les actuals. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

L'eina de la classe treballadora que més tem el capitalisme

03 de maig
"L'època que travessem està saturada de canvis profundíssims en totes les esferes de la vida social de la humanitat. Els nous fenòmens i processos requereixen ser interpretats teòricament en tots els seus aspectes. En aquestes circumstàncies s'incrementa la significació del materialisme dialèctic i històric com a mètode del coneixement dels fenòmens socials". Aquestes paraules de Piotr Fedoseev (filòsof i ideòleg soviètic), conegut autor de "El comunisme científic", al començament de la seva ponència "El leninisme contra el subjectivisme i l'objectivisme", de 1978, adquireixen total validesa davant un context on l'hegemonia del capitalisme ha aprofundit la fragmentació de la classe treballadora, i ha desconfigurat la seva percepció de classe, determinant la seva relació no ja amb els mitjans de producció, sinó també amb el producte mateix, dient-nos quins han de ser els nostres desitjos, i fins i tot, les nostres emocions cap a ells. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Més articles




edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre