realitat*

Articles de la realitat*

Arxiu de notícies

21-D: de la "revolució catalana" a la reacció dretana

22 de desembre
La polarització sobre la qüestió nacional ha tornat a determinar el resultat de les eleccions catalanes del 21-D i ha tornat a a afavorir la dreta neoliberal que, en aquests comicis, s'imposa com a primer i segon partit i domina absolutament l'arc parlamentari. El resultat assegura el manteniment de les polítiques antisocials de retallades i el sotmetiment de la política catalana al pla neoliberal d'aprofundiment en les contradiccions. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

5 elements per a la reflexió abans de la jornada electoral

19 de desembre
Aquest dijous 21 de desembre, el poble de Catalunya està convocat a una important jornada electoral. La precipitació i la polarització d'aquesta campanya han impedit el veritable debat polític i la confrontació de propostes concretes sobre aspectes centrals que afecten a la majoria treballadora. Què defensen les diferents candidatures sobre temes tan importants com el model econòmic i productiu, hisenda i fiscalitat, medi natural i drets dels animals, universitats i polítiques feministes i LGTBI? Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Tothom té la força, no només els Skywalker. Apoderem-nos!

18 de desembre
Recentment, s'ha estrenat Star Wars Episode VIII: The Last Jedi, darrer llargmetratge d'una saga cinematogràfica que possiblement és la més llarga i la més rentable de la història de Hollywood. Sense revel·lar cap detall de la trama d'aquest darrer capítol, intentarem exposar els motius que fan d'aquest film una pel·lícula molt interessant.

Què és Star Wars?


Star Wars és un dels productes culturals més importants del nostre món contemporani, amb una influència directa sobre milions de persones, que han crescut paral·lelament al desenvolupament de la saga durant aquests darrers 40 anys. És considerada una obra de ciència-ficció, més concretament d'un subgènere conegut com a òpera espacial, però també ha estat definida com un western a l'espai, com un film de samurais intergalàctics i com una pel·lícula de cavalleria mística interestel·lar que es combina amb una comèdia de robots amb problemes existencialistes. No hi ha dubte que la seva trama combina ingredients molt diversos i que en aquesta diversitat radica part del seu èxit.

És un producte que combina èpica, romanticisme, acció, humor i transmet valors molt simples com l'amistat, la valentia, l'ajuda als dèbils i la lluita maniquea del bé contra el mal. Enlluerna per la gran quantitat i qualitat dels efectes especials. Enganxa a tot tipus de públics amb una multitud de personatges molt diversos on tothom pot sentir-se reflectit d'una manera o d'una altra.

La seva trama té tot un vessant polític o palatí que emula la història antiga de Roma: al principi a la galàxia hi havia una república, però uns conspiradors malvats van portar-la a la guerra i van destruir-la per construir un Imperi dictatorial. Contra aquest Imperi, va revoltar-se una resistència que pretenia restaurar la república, l'aliança rebel, de la qual formen part tots els protagonistes.

Star Wars va ser concebuda per George Lucas, qui va ser director de la primera pel·lícula estrenada el 1978, Star Wars, i coproductor dels sis primers films. Des del principi, George Lucas va concebre la història com una saga de nou llargmetratges, dividits en tres trilogies. Havia començat per la segona trilogia, després faria la primera, com un flashback, i, finalment, resoldria el final en la tercera trilogia.

L'èxit de la primera pel·lícula va permetre a Lucas anar complint el seu ambiciós projecte. El 1999 va estrenar els episodis I, II i III que va acabar el 2005. Tanmateix, l'èxit d'aquesta trilogia va ser agredolç. Tot i el seu innegable impacte comercial, des del punt de vista cinematogràfic no va arribar a superar en cap sentit l'original. Un dels problemes era que Lucas havia enfocat aquesta trilogia a un públic infantil, creant personatges molt més simples i menys icònics.

L'any 2012, Lucas va prendre una decisió complexa. Va decidir vendre Star Wars, i amb això el futur de les noves pel·lícules, a Disney, per una milionària quantitat. Lucas, prop dels 70 anys, esperava que el nou equip respectaria al màxim els seus projectes per a la darrera trilogia, però sabia que no necessàriament havia de ser així. La direcció de Disney era una nova generació de productors que havien deixat enrere el cinema de princeses i ratolins i que apostava per productes innovadors com la factoria Pixar amb guions més elaborats, no tan enfocats al públic infantil, amb una concepció moderna del cinema familiar.

La màgia mística i transcendent de la força i els Jedi


Però la gran màgia d'Star Wars, allò que la fa única i ha estat més fonamental en la clau del seu èxit, allò que explica la seva gran influència cultural, no és una encertada combinació d'elements que poden trobar-se en moltes altres pel·lícules similars. La clau de la fascinació que provoca Star Wars en tantes i tantes persones és el simulacre d'experiència mística que proporciona a través d'un element constant a la trama: la força. És un element que, en certa manera, li aporta un vessant gairebé religiós.

En els films, la força és un poder màgic que hi ha en totes les coses de l'univers i que es pot conèixer i condicionar a través de la meditació transcendental. És un reflex del concepte d'energia vital, del Qi de la cultura xinesa, del Prana de l'hinduisme, del Ka de la mitologia egípcia. Segons l'argument, una sèrie de persones poden arribar a dominar aquesta energia adquirint poders sobrenaturals com la telecinèsia, la telepatia i molts altres, entre els que destaca, la creació i ús d'espases de llum, també anomenades sabres làser.

En les pel·lícules, té un paper molt important un ordre sacerdotal i guerrera que practica l'espiritualitat, l'austeritat, la renúncia a les possessions materials i als plaers del cos, anomenat l'Ordre Jedi. L'ordre es dedica a buscar per tota la galàxia a persones que tenen el do de controlar la força i les instrueixen per a fer el bé. Segons se'ns revela, la força té dos costats, el lluminós o clar i el tenebrós o fosc. Igual que els Jedi utilitzen la força desinteressadament per a fer el bé, altres l'utilitzen egoistament per a fer el mal i tornar-se poderosos: com l'Ordre dels Sith o la Primera Ordre.

En el context d'una trepidant història de ciència-ficció repleta de tecnologia, d'androides dotats d'intel·ligència i de sentiments, amb naus espacials que naveguen per les estrelles a la velocitat de la llum, de pistoles de raigs làser i de cíborgs assassins, l'espiritualitat de la força i l'Ordre Jedi produeix un xoc emocional, un impacte a la consciència que pocs films aconsegueixen amb la mateixa destresa.

La família Skywalker, la reialesa de la força


El personatge central de tota la trama i protagonista indiscutible de tota la saga és Anakin Skywalker. Aquest era un nen esclau, amb grans poders innats, que va ser recollit pels Jedi i considerat l'escollit d'una profecia que havia d'acabar amb l'ordre dels malvats Sith. Tanmateix, a causa de la seva feblesa ètica i la seva ànsia adolescent de poder, va ser seduït per un malvat conspirador i va convertir-se en el malvat i inoblidable Darth Vader. Va trair l'ordre Jedi, va provocar el seu extermini, i va enfonsar la república galàctica per a servir al seu nou mestre malvat: Darth Sidious. Com és àmpliament conegut, més tard es redimiria dels seus actes per a salvar el seu fill, Luke Skywalker, de la mort, assassinant al sinistre Emperador.

Per a George Lucas, Star Wars era la història de la família Skywalker contra el mal, aquesta nissaga era la protagonista indiscutible d'un argument que en essència reflectia la lluita emocional d'un adolescent amb els seus progenitors i amb el seu passat desconegut, uns orígens plens de punts foscos que donarien per hores de psicoanàlisi. Per això, tots els elements del guió giraven al voltant d'aquesta dinastia i també ho feia la força. Sense entrar en massa detalls a l'hora de descriure-ho, el domini de la força en les trilogies de George Lucas era un poder que algunes persones estaven més predisposades genèticament que altres a controlar.

Els Skywalker eren importants precisament per això, perquè tota la seva nissaga estava impregnada d'una gran connexió amb aquesta energia mística. Així que, en darrera instància, els Skywalker encarnaven en els seus conflictes familiars tota la guerra galàctica. Ells eren una mena de reialesa de la força i de la seva expiació provenia la salvació de tot l'univers.

El sorprenent gir d'Star Wars a les mans de Disney


Amb milers de fans expectants pel desenllaç d'Star Wars, Disney era conscient de la seva gran responsabilitat. No convenia matar la gallina dels ous d'or, calia donar a Star Wars una dimensió encara més gran, consolidar-la a tots els efectes com la més gran de les obres culturals de Hollywood. Per a aconseguir-ho, Disney va decidir fer un gir interessant a aquesta saga amb les darreres tres produccions. Aquest canvi de sentit respecte al pla inicial de Lucas té explicacions de molt tipus, principalment comercials, ja que persegueix obrir l'univers d'Star Wars per a convertir-lo en una font inesgotable de productes. No obstant això, cal reconèixer que s'ha sabut fer amb una gran qualitat cinematogràfica, amb una aguda intel·ligència, amb valentia en els guions, amb l'assumpció de riscos i amb una gran visió de futur.

Cal destacar que les noves pel·lícules han aconseguit anar més enllà de simples produccions per al públic infantil i que els nous guions superen amb escreix aquest llistó i en molts sentits arriben a millorar les trilogies originals. Això s'ha aconseguit assumint riscos delicats, com per exemple, en la pel·lícula Rogue One: la primera que no forma part dels 9 capítols centrals i que narra les peripècies d'un grup de soldats anònims de la resistència entre els episodis III i IV. Un film que podria passar com una acceptable pel·lícula bèl·lica encara que no formés part de l'univers d'Star Wars i que és possiblement el primer film de Disney, i un dels pocs de Hollywood, on moren absolutament tots els protagonistes, acabant de pas, amb la possibilitat de treure'n més rendiment econòmic en pel·lícules posteriors, però assentant les bases d'una nova línia de treball.

En la tercera trilogia, ens trobem amb un repartiment molt més divers i representatiu de la varietat humana, així com amb un nou protagonista femení que es converteix en el centre de la trama. Rey relleva a Luke Skywalker com a protagonista i es converteix en la successora dels Jedi. Amb ella apareixen nous caràcters que esdevindran grans companys de batalla: Finn, Poe, Rose, BB-8...

De manera molt audaç, els guionistes han dotat als nous personatges de la mateixa admiració pels herois de les antigues trilogies que sent l'espectador que va fascinar-se per aquesta història quan era petit. Els personatges són a la seva manera com fans d'Star Wars. Això i la referència constant a elements passats de la trama permet tornar a enganxar amb tota una generació de públic a la qual, malgrat tot, cal donar una narració amb certa maduresa per a aconseguir retenir.

I les noves pel·lícules ho aconsegueixen. Mostren un aprofundiment honest i madur a tot l'univers creat per George Lucas amb els seus sis films anteriors. Ho fan amb equilibri i amb voluntat de convertir-se en la millor trilogia de les tres, com a obres cinematogràfiques coherents. Però sobretot, tenen voluntat d'explicar alguna cosa, de portar tot aquest relat a una conclusió que tingui algun sentit i que deixi algun missatge per a la posteritat.

Tothom té la força, no només els Skywalker


No cal revelar res de l'episodi VIII per a adonar-se d'aquest important gir de la trama, ja que tots els elements es troben presents ja en l'episodi VII, encara que de manera latent. Amb la darrera producció, comença a descobrir-se la seva potència. En els nous films, el paper de la familia Skywalker, tot i importar, deixa de ser central. Una nova generació de personatges sense passat emergeix per ocupar el relat amb la seva entrega i el seu sacrifici. Personatges desconeguts que no tenen relació directa amb els antics caràcters, persones anònimes de l'univers imaginari d'Star Wars que entren en aquest món per brillar amb vida pròpia.

La nova saga d'Star Wars i també Rogue One, porta un interessant missatge d'apoderament popular: que qualsevol persona, fins i tot la més humil, pot ser un heroi si s'uneix a la resistència i pot transcendir la seva realitat i transformar-la. Així mateix, introdueix reflexions polítiques d'una mica més profunditat, quan fa, per exemple, que alguns personatges es qüestionin l'origen de la riquesa dels rics.

Aquesta possibilitat d'apoderament, i això és el més transcendent, també es produeix amb la força. El seu poder ja no és exclusiu d'unes elits com els Jedi o els Sith, ja no és concebut com una gràcia concedida a un grup de persones escollides o dotades per atzar d'una mutació genètica. La força és una energia que totes les persones poden dominar i utilitzar, la força és un poder que totes les persones poden tenir, una llum que emana de la vida i la manté en equilibri.

El llegat d'Star Wars pretén convertir-se així amb una inspiració per al futur i, és clar, també deslligar la trama de la família Skywalker per a obrir un enorme ventall de possibilitats de relats que podran utilitzar aquest món imaginari de base. Malgrat l'objectiu comercial, cal valorar el missatge final de la nova Star Wars, un missatge lluminós d'apoderament i de lluita per a temps obscurs, un missatge de valentia i de superació col·lectiva. Un missatge amb connotacions revolucionàries que, en definitiva, queda resumit per un dels personatges quan diu: "som l'espurna que encendrà el foc que acabarà amb la Primera Ordre". Un missatge de renovació, resumit cinematogràficament de manera magistral en dues escenes del darrer film, a través de dos objectes mundans de la vida quotidiana: una planxa i una escombra.

PA

Etiquetes de comentaris: ,

+

Fidel: Lluitar contra l'impossible i vèncer

16 de desembre
No hi ha encara distància històrica suficient per fer una exposició que abasti amb total justícia el paper de Fidel en la història de l'ésser humà. No és possible una observació sobre algun aspecte d'ell que no guardi una relació directa amb la idea de la Revolució, amb la idea de transformar el món en un espai d'habitable humanitat, amb la idea de l'acció concreta per a la transcendència en l'escala evolutiva de la convivència humana. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Editorial: un vot de classe per al 21-D

14 de desembre
A mesura que la campanya avança i s'apropa el dia de les eleccions, la posició de les diferents candidatures es va tornant més clara. En haver de posicionar-se sobre possibles pactes postelectorals, els partits es veuen obligats a explicar quines aliances estarien disposats a portar a terme i quines no. És aquí quan l'aparent pluralitat d'opcions polítiques a Catalunya es revela com un miratge. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Silencis que maten

14 de desembre
El 25 de novembre passat vam tornar a commemorar una data tràgica. El Dia internacional contra la violència de gènere. Contra la violència masclista si ho diem amb propietat. Sense eufemismes. La violència exercida cap a les dones a les mans dels seus companys s'ha cobrat aquest any 44 noves víctimes. Les mateixes morts que en tot el 2016. 44 víctimes que mai havien de produir-se. 44 morts que ens colpegen i evidencien el fracàs de les polítiques educatives i de prevenció. El nostre fracàs quotidià. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Bitcoin, mites i realitats (Criptomonedes 1)

13 de desembre
Hi ha un fenomen recent que acapara titulars en el món de la tecnologia i de l'economia: les criptomonedes. Es tracta de monedes digitals, com el Bitcoin, que prometen un ús lliure dels diners sense el control de governs, bancs i empreses. I per demostrar que és factible, el valor de mercat que representen arriba als 0,26 bilions d'euros (el PIB d'Espanya és de 0,29). Què hi ha de cert i de fals en allò que es publica? Quin impacte poden tenir sobre l'economia capitalista mundial? Quines oportunitats ofereixen per transformar la realitat? En aquesta sèrie de dos articles ho analitzem, començant per introduir el seu funcionament. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , ,

+

Embolicant La Troca: del dret de les dones a l'educació al llarg de la vida

07 de desembre
Quan fa quinze anys vaig fer les meves pràctiques d'educadora social a una fundació educativa a Ciutat Vella (Barcelona) vaig posar cares i noms a les xifres d'analfabetisme mundial femení. Allà vaig treballar amb dones vingudes d'arreu, sovint no per decisió pròpia sinó per reagrupament familiar, que no havien tingut l'oportunitat d'anar a escola als seus països d'origen i ara a Catalunya s'enfrontaven per primera vegada al llapis i el paper amb el repte d'alfabetitzar-se, immerses en una llengua estranya, amb un abecedari desconegut, però amb la imperiosa necessitat d'entendre les seves filles quan parlen amb les amigues, poder comunicar-se amb la seva mestra, poder explicar-li a la pediatra què li passa a la criatura. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

El canvi de polaritat

07 de desembre
Des del 1970 fins a l'actualitat, el món ha viscut sota l'indiscutible lideratge de l'Imperialisme financer occidental que ha mantingut l'hegemonia en tots els àmbits (econòmic, militar, ideològic, polític i cultural). Aquesta hegemonia ha passat per diverses fases: va tenir el seu punt àlgid cap al 1990, amb l'enfonsament del bloc soviètic, i, des de llavors, va créixer exponencialment, fins a col·lapsar l'any 2008, amb la crisi especulativa més gran de la història. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Més articles




edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre