realitat*

Articles de la realitat*

Arxiu de notícies

1-O: mai és massa tard

26 de setembre
Queda menys d'una setmana per a la data assenyalada pel sobiranisme català. L'1-O és sens dubte el repte més important que té el règim constitucional espanyol des del 1978, sense comptar l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Les espases estan en alt i sembla que el xoc de trens està a punt de produir-se. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

La lluita de Catalunya és la de tots els pobles d'Espanya

26 de setembre
El govern reaccionari del PP i els seus aliats del PSOE i C's han justificat l'onada repressiva desplegada contra les institucions i els representants democràtics del poble de Catalunya emparant-se en la necessitat de fer complir la legalitat. No obstant això, l'alarmant situació que es viu aquests dies a Catalunya res té a veure amb la legalitat. Es tracta d'una qüestió de legitimitat. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

1-O: democràcia i moment històric

24 de setembre
Els titubejos s'han acabat, les paraules amb doble sentit ja són cosa del passat, s'han extingit els somriures entretallats i els missatges de cautela. El govern de Catalunya i el d'Espanya ja no són com aquestes persones que a principis d'estiu s'aturen al costat de la vora del mar a examinar amb recel la temperatura de l'aigua; no s'endinsen amb lentitud, mesurant cada pas, serrant les dents i estirant els músculs. Ens hem ficat de cap fins al fons del conflicte i no sembla possible la marxa enrere. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Els "ulls" d'Irma

23 de setembre
Després de viure en primera persona els efectes de l'huracà Irma a Cuba, país en què passàvem les nostres vacances fins al passat 13 de setembre, volem compartir quina va ser la nostra percepció de la reacció de la societat cubana davant d'aquest desastre natural. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

La Sociale: la lluita per la construcció i defensa de la seguretat social francesa

23 de setembre


Dirigit per Gilles Perret, La Sociale és un reeixit documental francès del 2016 que repassa 70 anys de vida de l'avançat sistema de Seguretat Social conquerit a la postguerra per la pressió dels comunistes i els sindicalistes de la CGT. Al llarg dels seus 90 minuts, diversos personatges fan no només un repàs històric, sinó que n'emfatitzen elements avui oblidats o amagats pel revisionisme històric contemporani. En aquest sentit, és remarcable la presència al film de dos personatges que seran autèntics fars de tot el metratge: el veterà sindicalista de la CGT Jolfred Fragonara, que ens va deixar recentment als 97 anys i que va presidir la Sécu del seu departament acabada de constituir, i l'historiador i escriptor Michel Étiévent, biògraf i investigador de la figura d'Ambroise Croizat, el ministre comunista d'orígens proletaris que va ser l'autèntic constructor del nou sistema de protecció social.




Precisament un dels nuclis del documental és la reivindicació d'Ambroise Croizat com personatge històric oblidat. A la mateixa seu nacional de la Sécurité Sociale n'hi ha, per exemple, una cita de Pierre Laroque a un dels murs principals, però no hi ha cap referència a Croizat, i també recorda molt a Alexandre Parodi, precedent de Croizat al ministeri de treball, que si bé va signar l'ordre de fundació de la Seguretat Social, no en va prendre part en la seva construcció. Laroque, per la seva part, va seguir sempre les ordres de Croizat que ja venien en el programa del Consell Nacional de la Resistència, redactat sota una forta influència de comunistes i, en menor mesura, els socialistes. Croizat serà, per tant, el constructor de les vacances pagades, les jubilacions dignes ("la jubilació no ha de ser l'avant-cambra de la mort, sinó una nova etapa de la vida" digué), la jornada de 40 hores i la seguretat social universal. Tot això seria inexistent sense la cooperació decidida dels sindicats i especialment la CGT, ja que els sindicats cristians, així com l'Església, alguns professionals liberals i ocupacions amb règims propis van mostrar reticències, especialment pel que representava una pèrdua d'influència dels catòlics a la vida social. D'aquesta manera la Sécu era gestionada territorialment per comitès mixtes patronal-sindicats amb clara majoria obrera i certa cooperació de l'estat, que només en fa vigilància. Croizat complirà amb la seva promesa en 7 mesos, just abans de la sortida dels comunistes dels governs d'unitat antifeixista propiciada per la doctrina Truman d'aïllament dels comunistes i per la pressió dels socialistes, ara anticomunistes, així com la solidaritat del ministre obrer amb les vagues dels miners del 47 i el 48, fortament reprimides pel govern.

No deixar de sobtar, al llarg del documental, el desconeixement de la figura de Croizat en amples sectors socials, fins i tot el ministre de treball François Rebsamen –antic membre de la LCR i ara fidel a Manuel Valls al PS- n'admet la seva ignorància al respecte. És en aquest moment que el documental se centra en els intents de desballestar el sistema social de protecció en diverses reformes (Pompidou, Juppé...) així com els lobbys que volen tornar a un sistema de capitalització individual o bé plans privats sanitaris, de pensions o de seguretat al treball. Tal com es remarca, la ideologia d'aquests lobbys no és gens moderna, ans al contrari: és el mateix discurs liberal de pre-guerra dels que s'oposaven als sistemes socialitzants i solidaris, posant l'accent en l'individu i no en les seves necessitats, sinó en les seves capacitats econòmiques, així com en el benefici privat d'esferes ara situades fora de la lògica de beneficis privats. La Sociale acaba com ha d'acabar un documental conscienciat: amb el veterà Jolfred Fragonara davant d'una aula de l'escola de quadres de la Securité Sociale, refrescant el perquè del naixement del sistema social i el fons de compromís polític, i no de simple gestió, darrere de la seva defensa. Uns alumnes absolutament sobtats surten de l'aula, convençuts de la profunditat política d'allò que aspiren a gestionar, i se'n comprometen a la seva defensa. La Sociale és, per tant, història, però també entreteniment, humor i una crida a la militància social.

TE

Etiquetes de comentaris: ,

+

La dictadura espanyola i l'Amnistia del 77

22 de setembre
El soroll de la repressió contra les institucions catalanes de les darreres setmanes, ha impedit que els mitjans es fessin ressò d'una notícia que és molt més important del que podria semblar a primera ullada. El 12 de setembre el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçoses de l'ONU va publicar un nou informe molt crític amb l'estat espanyol per la seva negativa a desenvolupar mesures de reparació per a les víctimes del franquisme. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

A 100 anys de la Revolució d’Octubre

19 de setembre
Ben aviat es commemorarà el centenari de la Revolució d'Octubre de 1917. Una revolució, la bolxevic, que ha deixat una profunda empremta en el segle vint i que ha determinat el comunisme, tal com el coneixem avui. Però què va ser de veritat la Revolució Soviètica? Què la va motivar i quina finalitat tenia? Per poder respondre aquestes preguntes, cal mirar enrere i parlar de la llarga crisi del marxisme de la segona internacional. Més informació »

Etiquetes de comentaris: , , ,

+

Catalunya En Comú es mobilitzarà l'1 d'octubre en defensa de la sobirania

15 de setembre
Catalunya en Comú ha anunciat aquest matí el resultat de la consulta interna realitzada al conjunt de persones inscrites en l'organització. A la pregunta "Catalunya en Comú ha de participar a la mobilització de l’1-O?", el Sí ha estat recolzat pel 59,39% dels vots, davant d'un 40,61% de vots que s'han inclinat pel No. A la consulta han participat 32.457 persones inscrites. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Editorial: El 2 d'octubre

14 de setembre
A només unes setmanes de l'1 d'octubre, les incògnites són més grans que mai. La resposta del govern espanyol al referèndum plantejat pel Parlament de Catalunya ja es deixa notar. La màquina judicial està en marxa, els cossos policials han rebut instruccions explícites, el govern central ha instrumentalitzat políticament altre cop les institucions de l'estat per a impedir que la jornada de votació es porti a terme. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Per la revolta de la bagauda: aprendre i reprendre la nostra història

12 de setembre
Poca gent ha sentit a parlar de les revoltes de les bagaudes contra l'Imperi Romà, malgrat que representen un dels successos més importants de la història antiga de la nostra terra. Les bagaudes no formen part dels temaris escolars, com a màxim, se les menciona com una anècdota, entre la decadència imperial i l'inici de l'edat mitjana. No obstant això, el seu coneixement ens il·lustra com són de profundes i ancestrals les arrels de la lluita dels pobles per la llibertat. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Més articles




edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre