realitat*

El juliol del 2014 es va donar un fet quasi insòlit en la història de les organitzacions comunistes juvenils. Dues organitzacions que compartien espais de lluita, els Col·lectius de Joves Comunistes i Joves Comunistes, s'unificaren en una única organització. A partir del Congrés celebrat en aquelles dates es va fundar una nova organització que prenia el nom de Joventut Comunista de Catalunya. El nom podria fer pensar que aquella nova creació tenia una vocació nostàlgica, o que potser s'intentava ressuscitar una vella organització desapareguda. Tot el contrari. Aquell Congrés tenia una clara vocació innovadora. Calia construir una nova organització, arrelada en la realitat dels nostres dies. I així va ser. En fundar-se la nova organització es van superar completament les lògiques del passat, i es va començar a construir una nova cultura política, amb una nova forma de fer i de comunicar, recollint el millor de cada tradició. La JCC va nàixer amb la vocació de crear una nova cultura política comunista per al segle XXI. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Nacional

Quan es llegeixen els evangelis, hom no pot deixar d'avergonyir-se de la gran distància entre les ensenyances de les escriptures i els fets històrics de l'església catòlica. Una cosa semblant passa amb el liberalisme, quan es repassen els textos dels seus fundadors com John Locke i Adam Smith i es comparen amb el sistema social erigit en el seu nom. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Coneixement, Història, Marxisme

Recentment, s'ha tornat a reobrir a Catalunya el debat sobre les vacunes arran de la mort de quatre persones afectades pel virus meningococ tipus C. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Coneixement

Enguany, l'1 de juliol, Comunistes de Catalunya tornem a celebrar la Festa de la realitat* al Parc Josep Serra Martí de Nou Barris. Comptarem amb xiringuitos, debats, conferències, activitats lúdiques per a petits i grans, concerts musicals i una bona quantitat de compromís militant. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Festa

"M'estan controlant", "ara volen dir-me com fer les coses", "això sempre ho hem fet així", "per què he d'informar del que aquí es fa?", són expressions que nien en la mentalitat d'algunes persones militants i surten entre dents com un xut de resistència. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Marxisme, Opinió

La política està malalta de postures. És el signe dels temps. Es viu en una mena de falsa realitat virtual que ho abasta tot. Potser el narcisisme sigui la veritable plaga de la nostra societat post. Res existeix sense la mirada de l'altre. Tot es fa pensant en aquesta mirada alienant. Un jo permanentment desdoblat. És la societat de les xarxes socials. Comparteixo, per tant existeixo. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Nacional

"Déjenme que me presente. Mi nombre es Licio Gelli, a sus órdenes. O mejor dicho: ustedes a las mías".

Villa Wanda pren el nom de la residència de Licio Gelli, gran mestre de la Lògia Propaganda Due i personatge transversal a la recopilació de fets que Autsider Cómics ens ofereix amb una maquetació i presentació molt atractiva. Gelli serà el fil conductor d'una sèrie d'esdeveniments que marcaran les convulses dècades de la postguerra a Itàlia, i és que la seva lògia, escindida de la maçoneria oficial, sota la seva direcció aglutinarà a importantíssims polítics de la Democràcia Cristiana, militars, economistes, periodistes i tota mena de persones claus dins de l'estat italià i l'OTAN. L'objectiu de P2 és evitar l'èxit de les forces marxistes a Itàlia, en concret del PCI i d'un PSI que, segons el dia i abans de Craxi, era massa esquerranós pel poder. Així, les traces de P2 es deixen caure en diversos crims d'estat (Mino Picorelli), escàndols financers (Banco Ambrosiano) trames internacionals (Operació Gladio, dictadura argentina) i totes les maniobres de terrorisme de l'extrema dreta que, mitjançant l'estratègia de la tensió, pretenien reforçar l'involucionisme fins i tot amb dos cops d'estat finalment cancel·lats (Piano Solo i Colpe Borghese).



Per les pàgines de Villa Wanda apareixeran també les activitats de la Banda de la Magliana, organització criminal que es va apoderar del tràfic de drogues a Roma i que va comptar amb el suport de l'extrema dreta i els serveis secrets, i que es va fer coneguda a casa nostra per la sèrie Roma Criminal. Una organització mafiosa mostrada sense cap tipus de glamur ni romanticisme, simplement una peça més dins de l'esquema contra insurgent de la primera república italiana.

No podia faltar a Villa Wanda les Brigades Roges i les formes de resistència armada des de l'esquerra. Molt paradigmàtic és la història de l'editor Giangiacomo Feltrinelli, milionari militant comunista que davant de la impotència que li genera un sistema que impedeix l'accés dels comunistes al govern passa a la lluita armada. També s'explica el cas Moro de manera detallada, i narra totes les incògnites entorn del segrest del polític democristià de centre-esquerra partidari de les aliances amb el PCI. 
Finalment Villa Wanda en fa esment d'algunes manifestacions culturals representatives del període històric ressenyat. Per un cantó la novel·la "Vida Agria" de Luciano Bianciardi, com representació de l'estat d'ànim dels anys del suposat "miracle econòmic" italià. O el curiós disc del cantautor Fabrizio d'André, que, després de diversos treballs de temàtica més ben convencional, decideix fer l'àlbum conceptual "L'Impeggiato" sobre un oficinista pren consciència de la fatalitat dels temps i les injustícies socials i, en conseqüència, vol dinamitar l'edifici del parlament italià, fracassant en l'intent. O les cançons revolucionàries de Fausto Amodei i els seus Cantacronache.



A Villa Wanda és destacable, tanmateix, l'agilitat del text, el seu registre per moments lleument irònic i còmic, així com la qualitat de les fotografies. El conjunt és tan lleuger de llegir i addictiu que s'acaba en un tres i no res, i a més fa una bona radiografia dels convulsos anys de plom italià i de la perversitat dels poders econòmics i polítics quan han d'aturar la transformació social.

TE

Bibliografia:


Eduardo Bravo. Villa Wanda. 2017. Autsider División Sesuda. 144 pàgines

Etiquetes de comentaris: Cultura, Llibres

Cura és l'atenció per vetllat pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa i la cura és treball, ja que representa un esforç sostingut, una activitat conscient (...) orientada a obtenir béns o mitjans per a satisfer les necessitats, ... (IEC). En el cas dels treballs de cura, que en podem dir també treball reproductiu, l'esforç continuat i l'atenció s'aboquen a satisfer les necessitats alienes; de pares i mares, sogres, filles i fills, marits, ... Més informació »

Etiquetes de comentaris: Columna Violeta

El feixisme ha esgarrapat les portes de l'Elisi per segona vegada des de l'Alliberament de França. La base electoral de l'FN ha crescut 6 milions de persones en 15 any. La flama incendiària de l'FN, lluny d'extingir-se, busca noves fonts d'oxigen a través de nous discursos i, fins i tot, ho veurem aviat, de noves sigles que alliberin el partit de les rèmores que arrosseguen les actuals. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Europa

"L'època que travessem està saturada de canvis profundíssims en totes les esferes de la vida social de la humanitat. Els nous fenòmens i processos requereixen ser interpretats teòricament en tots els seus aspectes. En aquestes circumstàncies s'incrementa la significació del materialisme dialèctic i històric com a mètode del coneixement dels fenòmens socials". Aquestes paraules de Piotr Fedoseev (filòsof i ideòleg soviètic), conegut autor de "El comunisme científic", al començament de la seva ponència "El leninisme contra el subjectivisme i l'objectivisme", de 1978, adquireixen total validesa davant un context on l'hegemonia del capitalisme ha aprofundit la fragmentació de la classe treballadora, i ha desconfigurat la seva percepció de classe, determinant la seva relació no ja amb els mitjans de producció, sinó també amb el producte mateix, dient-nos quins han de ser els nostres desitjos, i fins i tot, les nostres emocions cap a ells. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Marxisme, Nacional

Tot sembla indicar que, a mesura que augmenta l'èxode de persones desesperades que fugen de la fam i la violència de les guerres i busquen refugi en els països europeus, creix la xenofòbia. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Nacional

Ens callen, ens oprimeixen i ens maten, contínuament, a tot el món. Avui però vull parlar d'unes morts significatives, les de les 40 nenes assassinades al Hogar Seguro Virgen de la Asunción a Guatemala. Malauradament no són significatives per inusuals, segons dades de la CEPAL a Guatemala el 2014 van morir assassinades 846 dones, dones que se sumen als milers que han estat assassinades al continent com es pot veure al mapa. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Columna Violeta

Si cerquem en la premsa liberal actual una resposta a la pregunta "quin és l'origen de la riquesa?", trobarem una gran varietat de divagacions que ignoren completament el treball. Paradoxalment, segons el fundador del liberalisme econòmic, Adam Smith, en la seva Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776), l'únic origen de la riquesa és el treball. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Coneixement, El treball es transforma, Marxisme

En la història de la humanitat no hi ha hagut cap altre corrent polític-ideològic que hagi provocat una resistència tan furiosa i tenaç de les forces enemigues. Així començava Vadim Kortunov (1918-1995), acadèmic, historiador, ideòleg i polític soviètic, el preàmbul de "Ideologia i política" (Progrés, 1974), referint-se al moviment comunista i la seva base teòrica: el marxisme-leninisme. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Coneixement, Internacional, Marxisme

Davant el desmantellament del Servei Nacional de Salut i la gravíssima agressió que suposen les polítiques neoliberals al dret a la protecció de la salut de la ciutadania, els i les comunistes defensem que aquesta situació pot ser revertida i exigim al Govern de la Generalitat l'augment pressupostari que permeti l'adopció de mesures urgents per tal de millorar la situació als hospitals i als centres d'atenció primària. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Columna Violeta, Nacional

En les seves obres d'estudi sobre el comunisme francès, Julian Mischi ha fet en la darrera dècada importants aportacions per a explicar la pèrdua d'hegemonia del discurs revolucionari entre la classe treballadora. A diferència de molts altres treballs d'anàlisi històrica, els treballs de Mischi se centren en l'organització interna del partit comunista i no en l'evolució formal del discurs ideològic. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Coneixement, Història, Internacional, Marxisme

Vull compartir una petita reflexió, a partir de la meva experiència personal i laboral. Sóc treballadora social. La societat actual igual que la del passat fragmenta la cura i l'assigna i l'organitza segons criteris socials de gènere, de classe. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Columna Violeta

Joan Josep Nuet va néixer a Reus el 1964, però es va traslladar a Montcada i Reixac «per amor». A la localitat barcelonina va iniciar com a regidor seva carrera política el 1991. Va participar en la creació d'Esquerra Unida i Alternativa. També va ser senador i ara és diputat al Parlament, de la Mesa és secretari tercer. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Entrevistes, Nacional

Parlar de temps i militància sempre recau en fer visible una falca en el nostre vocabulari. Aquella frase per excel·lència, que va més enllà d'una simple repetició i que tots i totes diem algun cop al dia: “No tinc temps”. Un cop algú em va dir: “tots els dies tenen 24 hores”. I és així, però des de llavors, hi ha dues coses que em vénen automàticament al cap quan algú pronuncia la paraula màgica. Més informació »

Etiquetes de comentaris: Columna Violeta

Una posada en escena austera, dues cadires, una taula petita, un llit, i enmig de l'escenari un Joan Carles I a les acaballes en un "tron" atrotinat, al qual simbòlicament sostenen "en peu" per mitjà d'una pila de llibres.



A mesura que van apareixent en escena els diferents personatges entre ells, Franco, Millán Astray, Antonio Tejero, Adolfo Suárez, Felipe González, Henry Kissinger, Jesús Hermida i altres, les preguntes òbvies es disparen a la ment. Com no ens vam adonar? Com pot ser que no veiéssim, com a poble, que la monarquia no és, ni més ni menys, que el garant i la continuació d'un règim criminal, al servei del capitalisme, i al que encara avui no hem pogut jutjar? Pitjor encara, els fills de l'oligarquia, els repressors i els feixistes són els que avui ens segueixen governant!

I penses, sí, moltes i molts lluitadors ho van veure i van alçar les seves veus però no van poder arribar més enllà, amb el seu discurs ofegat pels mitjans de comunicació, pels crèdits tous dels bancs, l'estat de benestar fallit, la precarietat laboral, les lleis de punt final, la repressió, la presó i els polítics que van trair la voluntat i desig de justícia de la classe obrera.

Alberto San Juan, autor del text, actua i dirigeix ​​a Luís Bermejo i Willy Toledo en una obra de ficció, crítica, mordaç i per moments fins i tot humorística. És una obra que convida a reflexionar i posa en evidència allò que "la història l'escriuen els vencedors", i que la ignorància és un pla premeditat i la tinta perfecta per plasmar-la.

"El Rey" una producció de Teatro del Barrio, és una lliçó d'història en cent minuts que passen volant. Plores, rius i se t'encongeix el cor. És una obra que hauria de recórrer els barris de tot l'estat espanyol.

Al final, complaguda d'haver vist a tres grans de l'art dramàtic, et preguntes, qui haurà estat el geni que va batejar a Joan Carles I amb el malnom de El Campechano?

I només arribes a pensar: això de mantenir els pobles ignorants i submisos és un negoci rodó, i alhora, una cosa bàrbara.

Claudia Calvo

Etiquetes de comentaris: Cultura, Teatre