realitat*

Articles de la realitat*

RSS Telegr Tw Fb

Arxiu de notícies

Cròniques d’un país confinat: treballar des de casa

23 de març




Abans del coronavirus ja existia el teletreball. De fet, treballar des de casa era una pràctica que existia des de molt abans que es posés de moda parlar del “teletreball”. Va ser precisament el treball domèstic el germen de la primera indústria. Moltes són les incògnites sobre aquesta no tan nova modalitat de treball, que comporta l’externalització de costos per als empresaris tals com la connexió a internet, l’electricitat i l’espai on es desenvolupa l’activitat econòmica, etc. Les alarmes sonen des de fa temps en el món sindical pels perills que pot comportar, també, en quant a drets, descansos, etc.

Quan el COVID19 va començar a ser una emergència nacional, el govern va recomanar el teletreball per a que el personal evités els desplaçaments. En pocs dies, aquesta modalitat estava en boca de tothom. És cert que la majoria de treballs no es poden fer a distància, i que moltes empreses que ho podrien fer han decidit posar per sobre els seus beneficis a la salut de les persones. Tot i amb això, per conèixer la situació de molta gent en el nostre país confinat, hem preguntat a tres treballadors, de diferents empreses i diferents sectors, com va això del teletreball.

El primer que hem fet per saber com ho porten és, evidentment, preguntar per la seva situació personal, si poden separar la seva vida laboral de la personal. Si conviure en un mateix espai treball i família, treball i llar, és compatible. Segons ens explica en Miguel, ho fa a mitges. “Tinc els meus horaris definitis, però utilitzen totes els mitjans digitals per a coordinari la feina, inclòs Whatsapp i Telegram, i si no estàs en el teu horari ho has de silenciar”. “El primer dia, per exemple, ens van fer provar els equips en hores intempestives”, explica. En el cas del Jesús, afirma que no disposa d’un espai per treballar: “em veig obligat a fer-ho a la taula del menjador, sense cadira ergonòmica, sense mantenir la postura adequada, ni la distància adequada amb el monitor. També amb interrupcions i sense la possibilitat de concentrar-me”. Respecte els horaris, comenta, “a la meva empresa sempre han sigut molt poc estrictes. El que els importa és que la feina surti, i quan surt podem plegar hores abans, i si no surt, doncs s’amplia la jornada. Igualment, però, fitxem dins la plataforma d’intercanvi de missatges que té l’empresa”. En cas del Ricard, disposa “d’un espai apartat de la resta on poder treballar, on hi conviuen les funcions pròpies d’un estudi amb els estris d’estendre la roba”. Pel que fa els horaris “de moment estic podent mantenir els mateixos horaris de feina, pel que puc marcar bastant el temps de treball i el temps personal”.

Un altre aspecte clau és la conciliació familiar i la càrrega de feina. Per en Ricard “de moment no ha suposat massa problema, el nostre nano ja és gran i no necessita d'atenció permanent. Fins ara, només tenim problemes per la sobrecàrrega de la connexió a la xarxa”. Per en Jesús tampoc representa cap problema, “m’organitzo la meva jornada laboral per disposar de temps abans i durant per a que no hi hagi problemes de convivència”. El Miguel viu sol, així que la convivència ja és una qüestió personal d’ell mateix. En la càrrega de feina coincideixen que no han vist un increment, i que continua sent la mateixa de sempre. Només ha canviat el lloc des del que treballen.

Els recursos tècnics per al teletreball són clau. De si l’empresa els posa a disposició o no depèn que cada persona pugui complir amb les seves obligacions laborals correctament. El Miguel ens explica que a la seva empresa va fer que s’emportessin l’ordinador i tots els equips necessaris de l’empresa, però tot i això no li ha proporcionat la connexió a internet, i l’ha de pagar ell. En el cas del Jesús ens comenta que tenen un portàtil de l’empresa per norma, “sempre el portem a casa pel que pugui sorgir, però pel que fa a material com auriculars, connexió VPN, etc., ho van configurar una setmana abans de la declaració de l’estat d’alarma”. En Ricard també disposava d’un portàtil i una connexió VPN, així com una targeta per accedir a internet”. Tot i això es queixa que “la companyia telefònica de la targeta no té cobertura en aquest poble i he de tirar del wifi particular”.

Tot i treballar en empreses i sectors diferents, les seves realitats són força coincidents. Això no treu, però, que moltes empreses no estiguin posant els recursos a disposició de la plantilla per a que puguin treballar en bones condicions, o que fins i tot algunes empreses que podrien organitzar en poc temps el teletreball hagin decidit omplir de persones els seus centres. No són pocs els centres de treball que a dia d’avui estan plens de gent. No són una anècdota les intervencions policials per tancar llocs de treball que no compleixen les mesures de seguretat establertes per evitar el contagi. No són una anècdota, però tampoc la norma. Serà difícil convèncer a la gent que es quedi a casa molts més dies si ha d’anar, sí o sí, a la feina, fer servir el transport públic i, en definitiva, posar en risc la seva salut i la del seu entorn.


Ricard Ribera i Juanma Rodríguez.

Etiquetes de comentaris:

+

Comunistes de Catalunya, un projecte nacional i de classe

23 de març


Amb aquest article iniciem el monogràfic "Fet nacional. Una mirada àmplia". En aquesta nova edició volem analitzar i convidar-vos a la reflexió sobre un fenomen global, des d'una perspectiva marxista i sobiranista. Cada dia, fins el 2 d'abril, publicarem un article. El proper serà El fet nacional abans del procés sobiranistaMés informació »

Etiquetes de comentaris: , , , ,

+

Cròniques d'un país confinat: estudiar des de casa

22 de març
Primera setmana de confinament completada. Campanyes com #YoMeQuedoEnCasa apareixen a totes hores, a totes les televisions, a les xarxes socials. Els aplaudiments al personal sanitari ja formen part de la normalitat del nostre país confinat. La setmana passada la situació era molt diferent. Si a principis de setmana s'estaven tancant escoles per casos de coronavirus, les universitats catalanes es negaven a tancar. La UAB, per exemple, va decidir suspendre la seva festa, però en cap cas es plantejaven suspendre la seva activitat. Finalment, el pes dels fets va obligar a aturar tot el sistema universitari, a excepció del personal administratiu. Dilluns, amb l'estat d'alarma en vigor, no respirava ni una ànima. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

El coronavirus, una reflexió sobre les desgràcies del món?

22 de març
El coronavirus s'ha convertit en una pandèmia de la nit al dia. En l'àmbit global es van prenent les mesures concordes a la capacitat de resposta que es tingui en cada país, en cada regió. Tot depèn de la capacitat econòmica, de l'organització social, de l'estructura socioeconòmica del país, de la voluntat de les autoritats, dels interessos dels diversos sectors, entre altres. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Cròniques d'un país confinat: professores i professors a distància

20 de març
Com si d'una pel·lícula distòpica es tractés, aquest país ha passat de fer vida normal i riure's del coronavirus a estar confinat. Ja portem una setmana, i podem començar a fer balanç, a fer un repàs de què ha passat i com ho estem vivint. Quan tot això s'acabi la normalitat serà diferent. Sabem que un dia podrem tornar a fer un cafè, a passejar tranquil·lament, a portar a les criatures a l'escola, a comprar sense que falti paper higiènic -a hores d'ara en torna a haver-hi, però no sabem si tornarà el pànic i arrasarà amb les existències-. El que no sabem és si tot això tornarà a ser exactament com abans o hauran canviat moltes coses. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

L'Atenció Primària, útil i necessària per a combatre el COVID-19

20 de març
Fa uns anys la Marea Blanca i altres col·lectius van recollir més de 70.000 signatures per a potenciar l'atenció primària, molt aprimada en els últims anys, entre altres qüestions, per les retallades sanitàries i també perquè el model publico/privat català ha prioritzat l'hospitalocentrisme, deixant l'atenció primària en un estat precari, tot i que els professionals l'han dignificat. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Les classes i el coronavirus

20 de març
Parlo telefònicament amb la meva neta i el meu net. Tenen una edat que els permet entendre bé què passa, fins i tot adonar-se de contradiccions, neguits, incerteses que envolten aquests dies. Em diuen que se’ls fa pesat passar tantes hores tancats a casa. Pis de 60 m2 i quatre persones. Els entenc. Són criatures que necessiten bellugar-se, saltar i córrer. I fa una setmana que no ho poden fer. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Editorial: Cassoles contra la monarquia

19 de març
Cinc dies després que Pedro Sánchez anunciés l'estat d'alarma per a tot el territori espanyol, amb les mesures més dràstiques de la història recent, el rei va aparèixer. Després de dies eterns sense anunciar cap acció de les que té encomanades, com la representació exterior, es va decidir a fer un discurs televisat als seus súbdits. Durant tots aquests dies en els quals la por s'ha estès per tota la ciutadania, el cap d'Estat només ha aparegut a la premsa per aprofitar-se de la situació, i anunciar el que tothom sabia: que la monarquia és una institució corrupta i parasitària. Només així es pot entendre que en plena crisi pel nou coronavirus anunciés la renúncia a l'herència del rei emèrit i la retirada de l'assignació a Joan Carles I. En tots aquests dies, el rol de cap d'Estat l'ha pres el president del govern, conversant amb presidents d'altres països, com Xi Jinping. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Cuba Salva: elogi de The Independent a la solidaritat mundial de Cuba

19 de març
Mentre molts països continuen amb por al col·lapse del seu sistema sanitari pels estralls creixents de la pandèmia i no han trobat una altra sortida que tancar les seves fronteres davant la propagació mundial de la Covid-19, el govern cubà reforça la seva estratègia d'enfrontament, amb l'aspiració de protegir al seu poble, sense oblidar-se del món i obre les seves portes a l'acolliment i l’altruisme. Cuba va rebre en el port d'El Mariel al creuer britànic MS Braemar, per a garantir l'evacuació i repatriació segura dels seus passatgers, en la seva majoria procedents del Regne Unit, que va començar ahir mateix amb els primers vols. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Cuba: estrella insigne de la solidaritat davant el coronavirus

18 de març
Que Fidel digués el juny de 1965, amb motiu de la graduació de 90 metges que "Hem de preparar-nos a complir els nostres deures amb els altres pobles, sense la qual cosa el nostre concepte de la solidaritat humana quedaria emmarcat en l'esfera minúscula de les nostres fronteres nacionals i dels nostres interessos nacionals", i que ahir (17 de març) el canceller cubà, Bruno Rodríguez, hagi cridat a la cooperació internacional per a fer front a la crisi mundial provocada per la pandèmia del coronavirus, no és una coincidència casuística sinó la conseqüència del projecte polític del socialisme cubà. De fet, la solidaritat internacionalista és un dels valors fonamentals a tot ordre o sistema socialista. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Editorial: El coronavirus o l'enèsima crisi del capitalisme

17 de març
La crisi provocada pel coronavirus està centrant l'atenció de tota la població europea i provocant mesures mai vistes en l'època històrica que vivim. Ens genera preguntes: què està passant? Per què està passant? Com hem d'actuar?
Primer de tot, cal tenir clars alguns conceptes. Per trobar la resposta als problemes primer cal formular les preguntes correctes. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

Preguntes davant la crisi del #coronavirus

16 de març
Ahir per la nit, veiem que fins I tot el presentador de #OT es quedava a casa seguint les recomanacions de no sortir per no expandir el #coronavirus. Aquest matí hem vist vagons de trens i metro plens a vessar, on anaven els treballadors amuntegats com anxoves en llauna... I em faig preguntes que porten implícitament les respostes. Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

+

L'aterratge (d'emergència) de la LOMLOE: una llei educativa més

06 de març
La LOMLOE ha vist la primera llum en el Consell de Ministres del dia 3 de març de 2020. La ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha presentat una proposta de llei orgànica educativa amb un cert caràcter d'urgència, sota el pretext de derogar la LOMCE i accelerar la iniciativa legislativa del recentment format govern de coalició progressista. Aquesta urgència ens fa pensar que si les lleis educatives segueixen o s'adapten al ritme de les legislatures, queden sotmeses a la instrumentalització partidista, a la contingència política i a una perenne banalització de la política educativa. Més informació »

Etiquetes de comentaris:

+

Més articles

Arxiu

realitat*

edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya

Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre